Com es reprodueix la força de treball ha estat un dels grans silencis de la tradició política anticapitalista encetada per Marx. Un buit que es fa evident o bé en breus comentaris sobre la qüestió, o bé menyspreant aquesta esfera considerant-la com ‘secundària’. Ambdues qüestions foren prou criticades per un seguit de feministes marxistes dels anys 70 i 80. Sota la campanya ‘Salari per al treball domèstic’ Leopoldina Fortunati, Silvia Federici, Selma James o Maria Rosa Dalla Costa, entre d’altres, desenvoluparen tota una crítica al voltant de l’àmbit de la reproducció acompanyada de propostes polítiques en favor del reconeixement d’aquesta feina insivibilitzada. Aquest divendres tenim el plaer de contar amb una d’elles, la professora Leopoldina Fortunati, que ens parlarà de l’actualitat del seu llibre El Arcano de la reproducción. Escrit als anys 80, és una obra que elabora una revisió crítica de les categories marxianes posant el focus en la reproducció. Parant atenció a l’esfera domèstica, Fortunati analitza un dels elements fonamentals pel capitalisme: la producció i reproducció de la força de treball. Recentment, ha publicat a l’edició anglesa un capítol nou, en què reflexiona sobre els canvis que ha partit la reproducció a partir -entre d’altres qüestions- de les noves tecnologies, les diferents formes de família, i la transformació del treall assalariat. Aquest serà el fil conductor de la discussió de la nostra segona sessió del seminari Filosofia, Economia i Política. 

Lloc: Sala de Juntes (Facultat de Filosofia, Universitat de València)

Hora: 16h

Idioma: italià amb diapositives i text de la sessió en castellà (contacteu-nos si el necessiteu). 

Durant dècades, els anàlisis filosòfics al voltant de l’obra de Marx s’han centrat en la seua crítica econòmica de l’explotació capitalista, tot deixant de banda les idees polítiques i institucionals de l’autor de El Capital. D’una banda, això s’explica per les anades i tornades de Marx mateix respecte al seu posicionament front a les institucions republicanes com a eina per l’emancipació del proletariat. D’una altra, el pes de les idees de Marx sobre les relacions entre obrers i capitalistes a les fàbriques va sepultar un element fonamental de la seua crítica al capitalisme vinculat amb la crítica marxiana a la dominació i el seu diàleg constant amb les idees republicanes. Amb Citizen Marx, Bruno Leipold (London School of Economics) intentarà omplir eixe buit repassant les idees republicanes de Marx des de la seua joventut fins la seua maduresa, en aquest últim cas amb un focus especial en la seua interpretació dels esdeveniments de la Comuna de París

Data i hora: 24 d’octubre de 2025 a les 16h. 

Lloc: Sala de Juntes de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’educació (UV)